El model migratori que es mossega la cua
L’informe anual del Raonador del Ciutadà del 2024 ha posat de manifest una realitat incòmoda però real: la presència d’infants en situació irregular al nostre país. No és un fenomen nou, però preocupa cada vegada més per la seva creixent incidència i per les conseqüències que té sobre els drets dels infants. Aquests menors, fills de residents amb permís de residència i treball, es troben en aquesta situació perquè els seus progenitors no compleixen els requisits econòmics per al reagrupament familiar, endurits amb un nou reglament del Servei d’Immigració l’any 2023. Ara mateix, es requereix un 100% del salari mínim per reagrupar la parella i un 70% addicional per cada fill. Per posar-ho en context: un treballador o treballadora que cobra 2.000 euros mensuals, un sou força habitual al país, no té prou marge econòmic per reagrupar legalment la seva parella ni tampoc un sol fill.
Aquest escenari és conseqüència directa del nostre model econòmic, basat en un creixement accelerat que genera una elevada demanda de mà d’obra, sovint amb sous baixos, especialment en sectors com la restauració, la construcció i el comerç. Aquest dinamisme econòmic explica que Andorra registri una taxa de creixement migratori del 5% anual, una de les més altes d’Europa. Però darrere d’aquesta xifra s’hi amaguen realitats difícils: persones treballadores que arriben soles, amb sous baixos, amb dificultats per integrar-se socialment i sense possibilitat de reagrupar legalment els seus fills i parelles, la qual cosa provoca que alguns optin per vies informals per reunir-se; fet que comporta que hi hagi infants que visquin a Andorra sense estar regularitzats.
En ratificar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, Andorra es va comprometre a garantir, sota la seva jurisdicció, aquests drets a tots els infants, independentment de l’estatus migratori o legal dels seus pares. Aquest compromís no és només internacional: el nostre marc legal també hi dona empara i reconeix el dret dels menors a l’educació, a la protecció i al desenvolupament integral. La negació de l’accés a l’educació a infants en situació irregular constituiria un incompliment de l’obligació d’assegurar l’ensenyament primari obligatori i gratuït per a tots, així com un obstacle al seu ple desenvolupament. Molts d’aquests infants presenten necessitats educatives específiques, que requereixen una atenció especial. Però, sovint, no són avaluats per la Comissió Nacional de Valoració, la CONAVA, la qual cosa els impedeix accedir a suports especialitzats, com el servei de logopèdia, de psicopedagogia o altres ajudes educatives. Una societat degudament integrada passa, inevitablement, per l’educació i pel treball. A més, és fonamental promoure la inclusió lingüística com a part essencial del procés d’integració. Fomentar l’aprenentatge i l’ús del català, la llengua pròpia i oficial del país, així com el coneixement i estima per les tradicions andorranes, hauria de contribuir a una societat més cohesionada.
Per aquests motius, cal una voluntat política decidida, una política migratòria realista i, alhora, humana. És imprescindible revisar el nostre model migratori. El Govern d’Andorra hauria de reduir progressivament les quotes d’autoritzacions d’entrada i avançar cap a un sistema més sostenible, que permeti a les empreses incorporar persones més qualificades, oferint-los millors condicions laborals i salaris més competitius. Paral·lelament, caldria moderar els requisits per sol·licitar el reagrupament familiar dels descendents directes, per evitar situacions d’irregularitat que afecten especialment els infants.
El sistema actual penalitza els qui volen fer les coses bé i no té solucions reals per a les persones que han realitzat un reagrupament fora del marc legal. Si no ho corregim, el problema es cronificarà. El teixit econòmic i social continuarà requerint mà d’obra i les famílies continuaran venint, amb drets o sense.
Maria Àngels Aché Feliu, Consellera General de Concòrdia