Cuidar el cuidador
El cor es divideix entre l’amor i la responsabilitat quan es presenta la necessitat de cuidar un familiar dependent, especialment en la difícil decisió de renunciar a la vida laboral per atendre’l a casa o buscar una residència amb atenció professional. Aquesta decisió, carregada d’emocions, implica no només una càrrega física i emocional, sinó també un pes financer. Moltes vegades, la decisió de cuidar a casa es converteix en l’única alternativa viable.
El Pla nacional sociosanitari per a la gent gran del 2022 preveu un ampli ventall d’accions valuoses i recursos humans professionals imprescindibles, impulsats pel Ministeri d’Afers Socials, el Ministeri de Salut, els Comuns, la Creu Roja Andorrana i altres organismes. Malgrat aquest important desplegament de recursos, la sobrecàrrega dels familiars és preocupant.
En la nostra societat actual, el paper dels cuidadors no professionals, majoritàriament dones, sovint queda invisibilitzat. Aquestes persones renuncien a la seva vida laboral i als seus ingressos per cuidar familiars dependents. Una tasca que, a més de ser emocionalment i físicament esgotadora, és fonamental per al benestar de les persones dependents. De vegades, fins i tot, amb anys sencers sense dies festius ni vacances i sacrificant els seus projectes personals. No obstant això, la seva dedicació no és reconeguda ni compensada adequadament.
Des de fa anys, les associacions de gent gran i de persones amb alguna discapacitat reclamen la instauració d’un salari per a aquelles persones que redueixen la seva jornada laboral per cuidar un familiar dependent. Una mesura que aportaria avantatges significatius. En primer lloc, permetria que les persones dependents continuessin vivint a casa, millorant així la seva qualitat de vida en un entorn familiar. A més, des del punt de vista econòmic, suposaria un estalvi per al Govern, ja que el cost d’aquesta ajuda seria probablement inferior al de mantenir una plaça en una residència pública o concertada, alliberant recursos per a altres necessitats.
El passat 24 d’octubre, en una intervenció al ple del Consell General, vaig defensar la necessitat d’una prestació econòmica per a cuidadors no professionals. Bones intencions no en falten per part del Ministeri d’Afers Socials, però la promesa d’estudiar la situació es dilata indefinidament. Per a les famílies, aquest és un tema de màxima importància, i vull insistir en la necessitat que Govern estableixi terminis concrets i, sobretot, en la responsabilitat de respectar els compromisos polítics.
La piràmide demogràfica ens indica que el 20% de la població supera els 65 anys, i les previsions per al 2030 apunten a un augment de més de 7.000 persones en aquesta franja d’edat. Aquest augment no és només una xifra, és un repte que demana solucions immediates. La nostra esperança de vida ha augmentat fins als 84 anys, una notícia que hem de celebrar. No obstant això, cal un compromís real i decidit per part del Govern, d’assegurar que aquells que es dediquen a cuidar familiars rebin el suport que es mereixen.
Maria Àngels Aché Feliu, consellera general del grup parlamentari de Concòrdia
