Concòrdia reclama més mesures al Govern davant el continuat augment del preu de l’habitatge
Tenint en compte els increments continuats del preu de l’habitatge a Andorra i que, segons la darrera enquesta de l’Observatori, continua essent el principal problema per a un 70% de la ciutadania, Concòrdia ha tornat a traslladar aquesta qüestió al ple del Consell General.
En aquesta ocasió, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha interpel·lat el Govern sobre les mesures que preveu per contenir l’increment de preus del mercat de compravenda. Ha exposat que el preu per metre quadrat residencial ha augmentat un 68% des del 2019 fins a l’actualitat, passant de 3.100 euros a 5.200 euros, fent una estimació conservadora. En xifres concretes, un habitatge que el 2019 costava uns 238.000 euros, avui en costa 400.000. Són 162.000 euros d’increment en cinc anys. Si el Govern compensés aquest increment, per exemple, a les persones d’entre 18 i 30 anys (aproximadament unes 10.000 persones), això representaria un cost públic de 1.620 milions d’euros. Una xifra a la qual és difícil donar resposta amb 20 milions d’euros d’inversió anuals, ha argumentat Escalé. “El Govern dona ajudes socials, necessàries per redreçar la situació, però que no serveixen per pal·liar el problema perquè els preus de mercat continuen augmentant cada dia”, ha insistit.
Cerni Escalé ha recordat que si augmenta el preu del mercat de compravenda també augmenta el del mercat de lloguer i es pregunta com és que el Govern continua permetent que es comprin segones residències per valor de 500.000 i 600.000 euros, quan la gent del país no hi pot accedir. El conseller general de Concòrdia ha detallat que la recaptació d’inversió estrangera en finalitzar el primer trimestre de l’any era de quatre milions d’euros, quan el Govern n’ha previst nou en el tancament. Una xifra que demostra que el volum d’inversions és molt elevat i que fa preveure que els preus continuaran a l’alça.
Concòrdia qüestiona la necessitat d’un nou assessor en comunicació al Govern
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha demanat explicacions sobre la incorporació d’una nova figura d’assessorament en comunicació en l’estructura dels serveis del cap de Govern. Ha qüestionat la necessitat d’aquest càrrec a mitja legislatura, “en un moment en què les prioritats de l’executiu haurien d’estar clares i les estructures operatives ben definides”, preguntant-se “què ha passat des de l’inici de la legislatura que ara fa necessari aquest reforç”. Segués ha recordat que amb aquesta incorporació són 6 persones dedicades a la comunicació del Govern, a banda dels assessoraments externs que s’han contractat puntualment, alguns superiors a 15.000 euros. Per això ha interpel·lat directament sobre l’aportació diferencial d’aquesta nova figura i la seva ubicació dins l’organigrama, ja que el Govern ja compta amb un cap de comunicació.
Segués ha argumentat que en un context d’optimització pressupostària i de desigualtat econòmica per a una part important de la població, cal analitzar amb cura com s’explica a la ciutadania que s’estan destinant 875.000 euros a salaris de personal de relació especial i confiança, mentre en àrees prioritàries com l’habitatge o la salut mental manquen recursos per desenvolupar accions. “Els darrers anys es dona un increment de la despesa pública, però no acabem de veure com aquesta despesa reverteix directament en la qualitat de vida de la ciutadania” ha manifestat la consellera general de Concòrdia, assenyalant que “el Govern sembla prioritzar cada vegada més la imatge que projecta cap enfora, sovint més centrada en el relat que el contingut, en lloc de reforçar la comunicació interna o dedicar majors esforços a la participació ciutadana o a la claredat en la presa de decisions”. Ha conclòs que “aquesta elecció parla d’una manera de fer política que dona més importància a com es percep l’acció de Govern que no pas com transformar-la de fons”.