Concòrdia defensa una renegociació de l’Acord d’Associació en aspectes com la inversió estrangera immobiliària o el creixement demogràfic
Concòrdia ha celebrat, aquest dimecres, un nou acte relacionat amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. En aquesta ocasió, per establir una reflexió col·lectiva amb la ciutadania i explicar la posició del partit pel que fa a aspectes concrets de l’Acord negociat, especialment aquells que es considera que tenen un impacte més negatiu pel futur del país, en quatre àmbits concrets: l’economia i el mercat de l’habitatge, la demografia i la sobirania. “Compartim la necessitat d’impulsar una integració amb l’entorn europeu, però no a qualsevol preu”, va assenyalar durant la presentació inicial la consellera general Maria Àngels Aché.
Un dels aspectes més sensibles és el del vincle entre l’obertura i la diversificació econòmica, del qual fa molt temps que es parla. La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, va recordar que la Llei d’inversió estrangera de l’any 2012, impulsada amb l’objectiu de reactivar l’economia després de la crisi de 2008, “no ha donat els fruits esperats”, ja que la major part de la inversió ha estat en el sector immobiliari. “Concòrdia ha fet diverses propostes per desincentivar l’especulació estrangera immobiliària i cap ha prosperat”, va assenyalar Segués. I en aquest sentit, l’impacte de l’Acord d’Associació en el mercat immobiliari, tal com s’ha negociat, no frena la inversió estrangera immobiliària.
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, va exposar que amb l’Acord negociat “no es poden posar obstacles a les inversions estrangeres en immobles i seleccionar només aquelles que aportin un valor afegit, perquè s’ha de tractar un ciutadà europeu com un andorrà”. Un aspecte que contradiu la recentment aprovada Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, altrament coneguda com a Llei Òmnibus, que posa algunes limitacions, tot i que “poc ambicioses” a parer de Concòrdia. Escalé va defensar una excepció com la que disposa Malta, que permet establir restriccions en la compra d’habitatges. Ara bé, l’única garantia actual és una declaració addicional, signada només per Andorra i, per tant, sense cap valor vinculant, que recull que “una adaptació similar podria ser considerada”, la qual cosa no dona cap seguretat.
En clau demogràfica, els presidents del grup parlamentari van voler recordar que Andorra ha crescut molt de pressa i en poc temps. En 12 anys, la població s’ha incrementat un 20%. I si entra en vigor l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, malgrat que es mantindrà un sistema de quotes, “es perdrà la capacitat de diferenciar entre treballadors assalariats i per compte propi provinents de la Unió Europea”, va explicar Núria Segués. És a dir, no es podrà filtrar per professions o titulacions i, a més, els autònoms no estaran obligats a fer un dipòsit. Per tant, una pèrdua de decisió en el sistema de selecció i control actual. Cerni Escalé va comparar les condicions assolides per Andorra i San Marino amb l’Acord d’Associació pel que fa al creixement poblacional, negociades per separat. I en el cas andorrà, el nombre de permisos de residència de llarga durada sempre és a l’alça, amb una previsió de creixement del 7%, mentre que la previsió de San Marino és d’un 3%.
El darrer aspecte particular que va voler destacar Concòrdia va ser el de la sobirania institucional i el fet que, amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, Andorra accepti directament l’aplicació del dret europeu en molts àmbits. Es tracta de més de 1.000 directives que s’han d’acabar transformant en lleis. “En el cas de no estar d’acord amb alguna normativa que impulsi la UE, qui acaba decidint és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)”, va expressar Cerni Escalé. I segons el catedràtic de dret europeu i qui ha estat assessor jurídic en cap de la presidència de la Unió Europea, Takis Tridimas, a qui Concòrdia ha demanat assessorament en aquest procés, si no hi ha acord el TJUE fallarà tenint en compte el dret de la UE i, per tant, a favor de Brussel·les. “No es preveu que hi pugui haver una suspensió provisional de l’Acord, una mesura de salvaguarda de la qual sí que disposen estats com Suïssa”, va manifestar el president del grup parlamentari.
Per tot això, la membre de l’executiva de Concòrdia, Clara Grau, va plantejar les dues alternatives que veu Concòrdia, a l’espera de saber finalment si l’Acord d’Associació amb la Unió Europea serà mixt o no. D’una banda, una aturada indefinida del procés, per iniciar una reflexió i transformació amb les pròpies competències d’Andorra, i aplicar les reformes que necessita el país i que no depenen de la UE, com la del sistema de pensions. Resoldre primer determinades problemàtiques abans de fer qualsevol obertura. I, d’altra banda, una aturada per demanar a la Comissió Europea poder reobrir les negociacions només en aquells punts més conflictius, a través d’un sistema d’addenda i que ja s’ha utilitzat en altres acords. “No tanquem la porta a Europa. Aturar ara mateix el procés no vol dir que a la llarga no es pugui tornar a engegar una negociació”, va expressar Grau.