Concòrdia alerta que les dificultats econòmiques persisteixen per a una part important de la població i demana no caure en l’autocomplaença
L’ecosistema d’emprenedoria i innovació, el retorn del talent jove a Andorra i la desigualtat econòmica van ser els temes que el grup parlamentari de Concòrdia va traslladar al ple del Consell General d’aquest dijous a la tarda, durant la sessió de control al Govern.
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, va alertar que les dificultats econòmiques persisteixen per a una part important de la població i va mostrar preocupació pel fet que “ens hem instal·lat en un model estructuralment assistencialista, que no ofereix perspectives reals d’autonomia”, fent referència a l’estudi del cost de la vida del 2024, que reflectia que el 20% de població amb més ingressos concentra gairebé la meitat de la renda total. Això significa que la polarització econòmica entre els diferents estrats de la població és més gran. I com una de les vies per pal·liar aquesta desigualtat, la consellera general de Concòrdia va assenyalar l’educació, la formació i la capacitació. “Si parlem de qualitat de vida, de salaris dignes, no podem deixar de parlar de com invertim en capital humà”, va manifestar, assenyalant que cal una aposta ferma per la formació professional. I va posar l’exemple de l’Arieja com un cas d’èxit. “La formació professional ben definida i amb itineraris clars pot i ha de ser una eina de mobilitat social i de reducció de les desigualtats”, va expressar. “El país té eines i recursos per fer-ho millor“, va dir Núria Segués, recordant que “no podem caure en l’autocomplaença pel fet que els indicadors d’Andorra (taxa de risc de pobresa o llindar de pobresa) siguin millors que els d’Espanya o França”.
Concòrdia insisteix en l’estratègia d’innovació i la recuperació del talent jove
El conseller general Pol Bartolomé va posar de manifest el molt marge de millora que té Andorra per desplegar un ecosistema normatiu més favorable per a l’emprenedoria i la innovació. A tall d’exemple, la inversió del Principat, avui, representa un 0,5% del PIB, mentre que al conjunt d’Europa se situa al voltant del 2%. En el cas de Suïssa, fins i tot, s’eleva per sobre del 3%. Una bona mostra d’aquestes dades és que encara avui el país depèn, en gran mesura, dels sectors tradicionals, com el turisme o el comerç. I malgrat que existeix una Estratègia Nacional d’Innovació i Emprenedoria 2021-2030, que el 2022 es va complementar amb una Llei de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació, “la seva aplicació ha estat molt parcial i, en alguns casos, nul·la”, va expressar Bartolomé. En aquest sentit, el conseller general de Concòrdia va assenyalar una manca de concreció, perquè “el Govern té molt clars els sectors que vol desenvolupar (salut, benestar, esport, noves tecnologies, videojocs…), però no la manera com desenvolupar-los”.
Pol Bartolomé va recordar que un factor clau per afavorir l’emprenedoria també és el règim pels treballadors autònoms que, en l’actualitat, la quota que paguen es calcula a partir del compte de resultats, i no sobre la base del seu salari real, la qual cosa provoca desajustaments molt pronunciats en les cotitzacions de la CASS. Per això “és fonamental avançar cap a un model en què la quota d’autònom es calculi en funció del salari real percebut, per evitar aquestes quotes desproporcionades”, va insistir Bartolomé. A més, va plantejar la possibilitat d’incorporar a l’estratègia un fons publicoprivat d’inversió en innovació, que ja preveia l’estratègia inicial. Dues qüestions que Concòrdia celebra que el Govern s’avingui a estudiar i per a les quals continuarà insistint.
Finalment, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha insistit en la importància que les persones joves puguin créixer on van néixer, pensant en totes aquelles que se n’han anat a estudiar fora d’Andorra i, davant l’elevat preu de l’habitatge o la manca de sectors on desenvolupar la seva formació, es plantegen no tornar. “Andorra té un capital humà creixent fora de les nostres fronteres que no sabem captar en moments estratègics”, va expressar Escalé, recordant que el Principat té la població menys formada d’Europa. Per això va defensar la necessitat d’un programa que permeti detectar totes aquelles persones amb estudis superiors i formació tècnica, i així reunir talent.
El conseller general de Concòrdia va recordar el programa Attali, que va existir fa anys, i que era un fons de l’Estat d’inversió directa en empreses creades per joves andorrans. Una fórmula que va defensar per tal d’impulsar nous sectors econòmics d’alt valor afegit. En aquest sentit, va lamentar que les propostes que s’han plantejat fins ara, pel que fa a la instal·lació d’un parc tecnològic, no hagin acabat de veure mai la llum. “El Govern ara ha dit que ha de ser descentralitzat. Nosaltres sempre hem defensat que ha d’estar a la zona d’accés al país, a Sant Julià de Lòria o a la part de Santa Coloma a Andorra la Vella, que és on es concentra la zona més industrial”, va assenyalar Cerni Escalé, insistint que “ens falta una veritable visió d’Estat”.
Llum verd al crèdit extraordinari de CATSA
Història i identitat. Així és com ha definit la consellera general, Maria Àngels Aché, l’edifici de la Cooperativa Andorrana de Tabacs, més conegut com a CATSA, de Sant Julià de Lòria, per al qual el Consell General ha aprovat un crèdit extraordinari, per tal que el Govern pugui afrontar la part que li correspon de la compra de l’edifici. El Comú lauredià i l’Executiu van signar fa uns dies un acord, per tal d’adquirir l’edifici a parts iguals, per 4,2 milions d’euros en total.
CATSA és l’última fàbrica de producció de tabac d’Andorra i Aché ha defensat que invertir en aquest patrimoni és “un acte de responsabilitat per preservar la història i una inversió cap al futur”. Ha destacat els esforços del Comú de Sant Julià de Lòria i de la ministra de Cultura per haver arribat a un acord que transcendeix més enllà d’una única dimensió: la social, perquè recupera la memòria històrica d’un edifici industrial on han treballat moltes famílies andorranes; la patrimonial, perquè és un dels pocs elements fabrils moderns del país; i l’econòmica, perquè la possibilitat d’ubicar-hi un parc tecnològic pot ajudar a dinamitzar la parròquia laurediana i, alhora, a diversificar l’economia del país.
El crèdit extraordinari ha prosperat amb un ampli suport de la cambra, només amb l’abstenció del grup parlamentari d’Andorra Endavant.
Aquest dimarts, a més, el ple del Consell General ha aprovat per assentiment una modificació de la Llei d’Auditoria de Comptes. Es tracta d’una modificació tècnica i puntual, consensuada per tots els grups parlamentaris i necessària pel bon funcionament del sector.