Concòrdia vol aprofundir en el funcionament dels protocols per als casos de violència de gènere
La presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha presentat un conjunt de preguntes, perquè el Govern les respongui per escrit, relacionades amb els protocols en els casos de violència de gènere.
Davant l’augment de casos al país, tant nous com de prevalença, Segués ha formulat diverses qüestions per conèixer el detall dels protocols que s’activen quan es dona un cas, distribuïdes en quatre blocs.
Professionals i formació
El primer bloc fa referència als i les professionals que atenen les víctimes i la seva formació. La consellera general vol saber com es formen aquestes persones per tal d’identificar la violència psicològica, especialment quan no hi ha proves materials evidents, i si hi ha algun programa de formació específic per als cossos especials. I entrant en el detall d’un cas concret en què la víctima sigui atesa per una única persona referent, com per exemple una treballadora social, vol saber quines mesures s’implementen per garantir una continuïtat del seguiment, en el cas que la professional agafi una baixa o hi hagi un canvi o cessament en les seves funcions. En aquest sentit, també pregunta si existeix un protocol formal de traspàs d’informació, per tal que la víctima no hagi d’explicar reiteradament la seva experiència.
Activació del protocol i accés als serveis d’atenció
Amb les preguntes del segon bloc, Núria Segués vol aprofundir en l’activació del protocol i l’accés al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG). Vol conèixer els detalls de com i quan s’activa el Codi Lila. També en quines situacions s’activa la intervenció psicològica i quins criteris s’utilitzen per determinar si una víctima pot accedir o no en aquest servei. En aquest sentit, pensant especialment en els casos concrets de violència psicològica, demana quin procediment se segueix per garantir protecció i assistència a una víctima, quan aquesta acut al Servei d’Atenció sense presentar denúncia, i si existeixen mesures per evitar que la falta de proves pugui ser un obstacle per accedir a qualsevol Servei d’Atenció. Finalment, i encara pel que fa a les víctimes de violència psicològica, Segués vol conèixer dades concretes. D’una banda, el percentatge que abandona el procés d’acompanyament i seguiment i els motius pels quals ho fan. I, d’altra banda, el percentatge de víctimes de violència psicològica que acudeixen al Servei d’Atenció i denuncien els fets.
Serveis oferts i coordinació amb el sector privat
En un tercer bloc, la consellera general de Concòrdia demana pels serveis específics que s’ofereixen a les víctimes de violència de gènere. També vol saber en quins casos es decideix derivar la usuària a un servei privat i quin és el mecanisme de coordinació amb el públic. Entrant en el detall, pregunta si existeix algun tipus de control o supervisió sobre aquests serveis privats, per valorar si la víctima clou el tractament o l’acompanyament amb èxit i evitar, així, qualsevol mena de revictimització. A més, vol saber si es disposa de dades concretes del nombre de víctimes de violència de gènere que han atès el sector públic i el sector privat els darrers cinc anys. Finalment, posant el focus en les persones agressores, demana quins programes existeixen per a reeducar-les i prevenir la seva reincidència.
Protocols d’actuació
En el darrer bloc sobre els protocols d’actuació, Núria Segués demana quan es va fer la darrera actualització i quins van ser els canvis més significatius. També vol saber amb quina periodicitat es revisen i quins criteris es tenen en compte a l’hora de modificar-los, recordant que la legislació preveu que s’han de desenvolupar protocols d’actuació en l’àmbit sanitari i psicològic i que s’han de revisar periòdicament. Per acabar, demana com s’apliquen en l’àmbit de la sanitat privada i si existeix algun mecanisme per avaluar-ne l’eficàcia.
