Per un pacte social garant del benestar
El benestar i la qualitat de vida de totes les persones residents al país ha de ser un tret distintiu de la nostra societat i l’eix del model econòmic. Ha de guiar les accions i els plantejaments polítics que s’impulsin des de les institucions.
Totes i tots estarem d’acord en el fet que un dels factors que condiciona més aquest objectiu de benestar és el mercat de l’habitatge, que s’ha vist desequilibrat i inflat a causa de la política i les facilitats donades a la inversió estrangera des de fa uns anys, per part dels governs de Demòcrates.
Però l’altre pilar fonamental d’aquest model de benestar depèn de la relació capital-treball, és a dir, de les condicions productives i el repartiment de riquesa. Aquestes relacions han d’estar definides pel diàleg estructurat i el pacte social des de la responsabilitat, i ha de ser un compromís com a societat i com a país. En aquest sentit, potser els governs de Demòcrates tampoc s’han esforçat prou per donar solidesa a aquest pilar social fonamental.
La Llei de relacions laborals i altres reglaments concrets configuren el marc d’actuació legal en l’àmbit laboral i, per tant, regulen una part d’aquesta relació entre el capital i el treball. En ser una llei genèrica cal, en moltes ocasions, buscar marcs legals concrets que s’adaptin i contemplin les particularitats de cada sector, i de cada lloc de treball i activitat econòmica, segons les casuístiques i les necessitats de les persones treballadores i de les empreses.
Aquests marcs concrets per sector són el que s’anomenen convenis sectorials o d’empresa, que es poden traduir en convenis col·lectius, i han de ser creats fruit d’un diàleg estructurat i responsable constant. En adaptar-se millor a cada realitat podran millorar la productivitat, el clima laboral i la qualitat del treball.
És indiscutible que al nostre país no gaudim, històricament, d’una cultura sindical i empresarial que hagi permès aquests diàlegs i negociacions, i potser és precisament per això que ha mancat la voluntat política de posar fil a l’agulla en aquesta qüestió. Actualment, el Govern està traslladant als sindicats i a les associacions patronals que participen en el Consell Econòmic i Social (CES), la responsabilitat d’arribar a acords en qüestions de salaris, desentenent-se, així, de la seva responsabilitat com a poder executiu. Malauradament, els participants en el CES no representen el conjunt de sectors i activitats econòmiques presents a Andorra, i resulta imprudent traslladar-los-hi aquesta responsabilitat si no disposen de la informació, els instruments i els marcs legals necessaris per dur a terme aquesta negociació.
L’Executiu ha de posar en marxa accions pedagògiques per a empreses i treballadors, que transmetin la necessitat i els beneficis de crear comitès d’empresa amb representants de les persones assalariades, que els permetin conèixer millor les diferents realitats d’una empresa, millorar el clima laboral, fomentar la implicació i participació en el projecte empresarial i garantir la democràcia interna. Tanmateix, les institucions han de vetllar per a la protecció legal de les persones treballadores, i garantir que la seva participació en aquests espais no suposi mai un perjudici.
A més, cal crear taules de diàleg sectorials, on participin les principals empreses d’un sector concret i representants dels diferents llocs de treball, per poder definir les concrecions contractuals, salarials i d’estructura d’aquests sectors. Cal fer un esforç perquè aquests diàlegs i negociacions cristal·litzin en convenis sectorials justos i realistes per a totes les parts, que garanteixin unes condicions de treball justes i una lliure competència empresarial en igualtat de condicions.
És clar que facilitar les eines, les condicions i el marc legal per a aquest pacte social depèn de les institucions, i segurament aquestes necessitaran més recursos i personal per poder dur a terme aquesta tasca. Per tant, si volem que el benestar sigui l’eix del model econòmic i de la nostra societat, és imprescindible aplicar polítiques que facilitin un compromís dels agents socials i de les institucions, i arribar a acords col·lectius per tal de consolidar un pacte social just i equilibrat.
Sergi Esteves, membre del Comitè Executiu de Concòrdia
