Andorra i la qüestió Europea
Anàlisi sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europa, per Pol Bartolomé
L’acostament d’Andorra a Europa és un procés que, malgrat els seus precedents històrics, ha agafat un ritme frenètic en els darrers trenta anys, principalment per l’impuls constituent i per la consolidació del projecte europeu amb la creació de la Unió Europea. En aquest sentit, les relacions entre Andorra i la UE s’emmarquen, inicialment, en un context d’adaptació a l’ordre jurídic internacional. Aquest procés es consolida durant la dècada dels anys noranta amb l’adopció de l’acord comercial amb la CE i l’adhesió d’Andorra a les Nacions Unides, el Consell d’Europa i l’Organització per la seguretat i Cooperació a Europa. En els darrers anys, però, les limitacions del model econòmic tradicional d’Andorra han motivat un procés d’obertura econòmica caracteritzat per la fi del secret bancari i la voluntat d’assolir un major encaix dins la Unió Europea. Benentès, la participació d’Andorra dins del mercat únic europeu es concep com una via indispensable per a impulsar, novament, el desenvolupament socioeconòmic del principat. Per aquest motiu, l’any 2015, el Govern d’Andorra i la Comissió Europea inicien les negociacions per l’adopció d’un Acord d’associació que suposarà el punt culminant del procés d’acostament a Europa.
La finalitat d’aquest escrit és doble. D’una banda, hem revisat les línies discursives que justifiquen l’adopció de l’Acord d’associació. D’altra banda, hem analitzat els avantatges i els inconvenients de cada argument, d’acord amb l’evidència existent. En aquest sentit, hem destacat cinc grans pilars discursius de l’Acord. A saber, (1) la voluntat dotar a les relacions amb la UE d’un caràcter estructurat i transversal; (2) l’expectativa de fomentar una major diversificació econòmica mitjançant l’establiment de les quatre llibertats europees; (3) la perspectiva de fomentar el creixement econòmic d’Andorra assolint una major participació dins del mercat únic; (4) la necessitat de desenvolupar noves vies de finançament per l’estat; (5) la necessitat de designar un òrgan encarregat d’actuar com a prestador d’última instància i; (6) l’ambició d’ampliar les oportunitats per les noves generacions.
A banda d’això, en aquest escrit també hem identificat quatre subtemes subjectes a la nostra anàlisi: (a) la càrrega administrativa de l’Acord; (b) la resolució de disputes entre Andorra i Brussel·les; (c) l’europeïtzació del Consell General i; (d) la qüestió del referèndum de ratificació i el compromís d’Andorra amb els socis europeus.
